Recuperar la pagesia i conservar el mosaic rural a Lituània

Per una banda, Lituània encara està immersa en el procés de restitució de propietat de la terra. És a dir, el retorn de les finques als seus propietaris o descendents. Aquest és un procés lent i complicat, i que es troba amb obstacles com per exemple, canvis d’usos del sòl, que fa que a vegades les terres que es tornen no siguin les originals i no estiguin ubicades al lloc de residència de la família. Per altra banda, en molts casos hi ha hagut una procés de desvinculació amb la terra i amb l’agricultura en concret, de manera que molts d’aquests hereus no els interessa tornar a donar un ús agrícola a aquesta terra. Les dues conseqüències d’aquest procés són una fragmentació molt alta de la propietat en lots de finques molt petites, que fan difícil un projecte agrícola, i que molta gent decideixi de vendre’s la terra que reben quan necessiten fer front a despeses sobrevingudes.

Aquest procés coincideix en el temps amb el fenomen que cada vegada pren més relleu a nivell internacional i que s’ha anomenat  “land grabbing”.  És a dir, a Lituània, al mateix temps que es reparcel·la la terra i es retorna als seus antics propietaris i que aquests la lloguin o venguin (perdent molta població rural activa), hi ha moltes empreses estrangeres disposades a comprar grans extensions de terrenys per implementar grans explotacions agrícoles intensives.

Viva Sol, l’entitat lituana sòcia del projecte, va néixer de l’inquietud d’un grup de persones per aquests fenòmens, per promoure una pagesia de proximitat i que Lituània no perdés la seva autonomia agrícola. El projecte està format tant de productors (sobretot nous productors) i consumidors (ells es refereixen a les persones que mengen), i vol aconseguir augmentar la consciència entre els Lituans sobre la importància d’on, com i qui produeix el seu menjar. El punt de partida ha estat la producció de formatge i altres derivats de la llet per explotacions petites i familiars, i poc a poc s’obren a l’agricultura. És una entitat que funciona de forma totalment voluntària, amb una gran rotació en la seva direcció, i està integrada, en el seu nucli actiu, per unes 12 persones. El que és remarcable és com en poc temps han aconseguit que aquest problema i debat hagi transcendit a la vida pública i política del país i que Sūrininkų namai (La casa dels formatgers) tingui molt d’èxit a rel del boca-orella, i hagi estat visitada per diferents representats del govern i fins i tot el Primer Ministre. La història però, i en boca dels companys de Viva Sol, no és tant fàcil, i no sembla que la política agrària del país canviï a curt termini. Per exemple, fins ara, per comprar terra s’havia de ser una persona física o jurídica lituana (fet que no impedia la compra per grans corporacions estrangeres que creaven la seva seu allà), però a partir de l’any vinent, i com a resultat del procés d’incorporació del país a la UE, aquest mercat es liberalitzarà. Llegiu més de la seva història en el següent enllaç.

Tot això ho hem après i viscut de la mà dels nostres amfitirions de Viva Sol. El primer dia vam visitar la granja i La casa dels formatgers, un dels projectes emblemàtics i derivat del naixement de l’entitat, vam conèixer aquesta història d’èxit, el funcionament de Viva Sol i els seus objectius. A la nit ens vam allotjar a Marcinkonys, un poble rural al sud-est de Lituània, situat dins el Parc Nacional de Dzūkija.  Ens van rebre amb un magnífic sopar i vam poder ballar cançons d’arrel Lituània tocades en directe!

El segon dia Viva Sol va organitzar la Conferència Accés a la terra per a una agricultura sostenible amb diferents representants del govern Lituà, experts universitaris, i un representant de l’entitat de conservació de la natura més gran del país. Vam aprendre més sobre l’estructura de la propietat i els seus condicionants socials, l’evolució del sòl agrícola, les problemàtiques que tenen el país, i la vinculació estreta entre la conservació de la biodiversitat i el manteniment dels pobles rurals i la seva activitat. Entre tots vam compartir les nostres experiències, debatre sobre els problemes i possibles solucions, i ens vam conèixer millor. A la tarda, vam fer una sessió de retorn , un brainstorming comú, per al seu projecte. Vam acabar el dia amb la visita a la reserva Čepkeliai, una zona de protecció estricta dins el Parc Natural, on vam poder passejar per el pantà fangós (torbera) que protegeix, d’origen glaciar, i vam acabar fent un sopar al voltant de la foguera al mig del bosc.

El tercer dia el vam dedicar a treballar el projecte LandAccess entre tots els socis. Vam fer avaluació de les activitats desenvolupades fins el moment, planejar les activitats que falten, i treballar com es dóna continuïtat a la xarxa un cop finalitzat el projecte l’estiu de l’any vinent. Un dels resultats més esperats serà una web de referència europea, i una última trobada a Brussel·les per explicar els resultats del projecte.

L'agenda vull d'activitat sobre custòdia agrària i accés a la terra. La propera activitat del projecte tindrà lloc del 14 al 16 d’octubre a Roma, on coneixerem les experiències Italianes d’agricultura comunitària, el projecte de recuperació de terres de la màfia, cooperatives, i com fan lobby polític. El proper 18 d'octubre, Terre de Liens (líder del projecte) i Rurbans, organitzen el Seminari “LA PAGESIA I L’ACCÉS A LA TERRA : Relleu generacional, accés a la terra i pastoralisme als Pirineus. Cap a una governança compartida de la terra?”, que també forma part del projecte LandAccess. Finalment, la primavera vinent, l’activitat serà a Catalunya, on exposarem les iniciatives de custòdia agrària, com contribueixen a aquesta nova pagesia, i les opcions de custòdia que poden ajudar a l’accés a la terra, temàtica per la qual la resta d’entitats del projecte estan molt interessades en conèixer.

En rebreu noves notícies!

Teniu la informació completa generada pel projecte al campus xct.