Inici > actualitat i mitjans > notícies

Titular notícies

Protagonistes de la custòdia: parlem amb Jaume Hidalgo i Colomé, de l'associació Sèlvans

Dimecres 14 Novembre 2018 - 09:38

Els arbres i els boscos són el motiu de ser de l'associació Sèlvans. I també són el que ha inspirat el Jaume Hidalgo i Colomé  des de la seva infantesa, a la seva formació i trajectòria professional.
Jaume HidalgoVa créixer entre Pals i les pinedes sobre dunes vora el mar, i fascinat pels arbres grans, des de molt petit va tenir clar que volia fer alguna cosa relacionada amb el bosc. Els arbres van condicionar que decidís estudiar Enginyeria de Forests, així com les seves experiències professionals a l'administració, a consultories o amb ong vinculades amb els boscos, ja siguin al Vietnam o a  Catalunya. Fins i tot quan viatja, les destinacions estan marcades pels boscos.

Com vas conèixer la custòdia del territori?
El 1993 treballava com a responsable de forest de 62.000 Ha al Pallars, i necessitàvem recursos per compensar els ens locals i propietaris. Vam signar una trentena d'acords de custòdia amb la Fundació Territori i Paisatge. Va resultar una estratègia molt adequada per protegir els boscos d'utilitat publica que són inalienables, és a dir que no es poden vendre. Gran part de tot aquest espai va ser l'embrió del posterior Parc Natural de l'Alt Pirineu.
Del 2003 al 2011 vaig treballar com a coordinador de medi ambient i territori a la Diputació de Girona i vam impulsar una línia per a la creació de reserves forestals a les comarques gironines, protegint-les amb pagaments per serveis ambientals. La diputació va actuar com a entitat de custòdia , i vam crear al voltant de 60 reserves, en boscos públics i privats.
El 2007 va néixer Selvans com a projecte de la Diputació de Girona, i el 2011 va passar a l'empara l'Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona. Aleshores vam començar estendre aquestes línies de treball al conjunt de Catalunya i  a estudiar com potenciar-ho també a altres zones al mediterrani, a zones tropicals... El 2012 vam fer una diagnosi per estendre a altres àmbits, i Selvans va passar a l'empara Accionatura (Fundació natura). Vam continuar fent custòdia amb iniciatives tan potents com Compensanatura,  gràcies a la qual indústries, empreses, organitzacions o famílies poden compensar el sol segellat que ocupen amb la preservació d’una superfície equivalent de bosc d’alt valor ecològic. En aquesta complicitat cal destacar el suport per part d'empreses com Caixa Enginyers, Laboratoris Esteve i Botigues Natura. Des de fa un any ens vam constituir com a associació, ja amb personalitat jurídica pròpia, i ara estem en negociacions amb una organització per protegir 1000 Hectàrees.

I als teus amics, com els hi expliques què és la custòdia?
Els faig pensar en els boscos fantàstics que apareixen en les pel·lícules d'aventures, i els hi pregunto si s'assemblen als que coneixen. Aleshores els aclarim que el que fem nosaltres és protegir precisament aquell tipus de boscos,  els més madurs. Quan veus un bosc centenari te n'adones que no té res a veure amb els que veiem amb més freqüència, on no hi ha fusta vella, es van talant... Fer custòdia és posar-nos d'acord amb els propietaris per preservar la part més valuosa de les finques, on hi ha aquests boscos de més valor. Algunes vegades ho aconseguim de paraula, i en altres aconseguim preferiblement un contracte.

Quins projectes de custòdia té la vostra Associació?
Tenim 3 línies. A la primera, treballem per protegir els boscos singulars de Catalunya, identificats a partir d'una diagnosi del CREAF. N'hi ha 150 que es proposa de destinar a lliure dinàmica natural, que ocupen només 2.300 hectàrees i dels quals només n'estan protegits 50. Dels altres la meitat estan a llocs inaccessibles, però l'altra meitat tenen un risc real de ser talats. Per això col·laborem amb el Departament d'Agricultura per tal de protegir-los. 
En una segona línia, treballem en relació a una xarxa més àmplia de boscos d'alt valor ecològic. Tenim 1400 rodals identificats, que en gran part no estan protegits. Volem arribar a protegir el 5% de la totalitat de  boscos de Catalunya, amb 65.000 hectàrees de boscos d'alt valor ecològic. Per fer-ho ens caldrà reforçar l'equip però, sobretot, treballar en xarxa amb altres entitats. I treballar molt bé amb la propietat, que ha de sentir-se compensada, reconeguda i còmoda. Per a tot això caldria un fons econòmic. Hem calculat que amb el 2,5% del fons climàtic podríem arribar a protegir el 5% de la superfície de bosc de Catalunya.
I tenim una tercera línia que de fet reforça l'anterior. Si bé la majoria de boscos els hem de deixar tranquils, com a refugis de fauna i flora vulnerable, d'altra banda hi ha uns 200 boscos repartits per Catalunya que poden ser infraestructura verda generadora de serveis de salut i benestar. És quelcom estratègic; ja existeix en altres països i depèn dels respectius ministeris de salut. Estem molt feliços perquè són els mateixos propietaris que ens venen a buscar per encarrilar projectes de boscos amb funcionalitat terapèutica. Estem treballant per crear una xarxa de boscos de salut amb criteris de qualitat, que tinguin acords de custòdia, una entesa per la conservació, guiatges estipulats. En aquest sentit també estem fent les formacions per a guies, i esperem que es creï aviat una cooperativa. Quan tinguem tot a punt podrem oferir la xarxa al sistema de salut, com ja ho estan fent a Alemanya, Àustria, i Escandinàvia. 

Quin aspecte us ha influït o condicionat més alhora de desenvolupar els projecte de custòdia de la vostra entitat?
Ens influeixen molt els tòpics al voltant dels boscos, com algunes creences que estan molt arrelades. Per exemple, que quan arbre és vell automàticament s'ha de treure, o que el bosc arreu ha d'estar tot net. Es tendeix a generalitzar a com ha de ser el bosc, com si ha d'estar igual a tota la finca i a totes les àrees del país. Però un bosc també ha de tenir espais diversos: zones per aprofitament de fusta, i altres deixades a dinàmica natural, zones d'esbarjo i altres inaccessibles, zones que cal netejar, i altres on cal deixar fusta morta perquè és necessària per a la biodiversitat. Cal fer pedagogia per fer entendre que l'arbre mort, o les grans soques, acullen infinitat d’organismes de la descomposició, permeten l’existència de les cavitats, les molses, els líquens, els fongs... una diversitat de vida extraordinària.
I com a element a favor, destacaria sens dubte la potència del bosc com a funcionalitat terapèutica. Ara estem fent un esforç per tenir un sistema de certificació i estandarditzar la qualitat d'un bosc terapèutic, en col·laboració amb institucions que aglutinaran la Societat Internacional de Teràpia Forestal.
És bonic perquè cada bosc, i cada guia, són diferents, i faran de cada cas experiències úniques. Però hi ha elements de qualitat com els acords de custòdia amb la propietat, els convenis amb l'ajuntament,  l’entesa amb l’òrgan gestor de l’espai natural, la logística dels espais...que es poden protocol·litzar.

A quines dificultats heu de fer front? 
Una dificultat important és que costa molt trobar recursos. Quan apareix una operació d'emergència perquè s'està a punt de talar un bosc d’alt interès ecològic, ens adonem que necessitaríem tenir un fons per garantir poder assegurar estructura tècnica i per poder fer front al pagament de serveis ambientals del bosc. 

En què consisteix la feina d'un tècnic de custòdia?
La feina d'un tècnic de custòdia és l'art d'estudiar i intuir el millor camí per preservar un bosc, veient quins actors estan en joc: la propietat, l'ajuntament, òrgans gestors, actors econòmics, pagesos... i anar veient per on iniciar la gestió per poder assolir l'objectiu. Cada bosc és diferent i cal saber veure per on has de començar. Cal preguntar, qui són les persones relacionades amb el bosc, com són, com hi has d'arribar...Els aspectes humans són molt importants i cal molta psicologia. Pots tenir un gran projecte tècnic però si no hi ha entesa entre persones, no serveix de res. És una feina molt artesana perquè cada bosc i les persones que hi estan implicades són diferents.

Quins reptes té la custòdia en els anys vinents?
Com sempre ha defensat Francesc Giró, crec que hem de generar una estructura tècnica, en la que hi hagi entitats molt fortes amb capacitat d'acció. Hi va haver una crisi terrible amb la qual moltes van desaparèixer i altres subsisteixen. Avui hauríem d'aglutinar la professionalització en una estructura potent, amb una entitat de referència per cada àmbit de la custòdia, boscos, fluvial, agrícola, i  idòniament una de global també de referència, a l'estil del National Trust d'Anglaterra.
Veiem que la societat civil ja es mou, ara amb l'alzina del barri de Gràcia a Barcelona, o amb la plataforma SOS Costa Brava que ha aglutinat 30 entitats de la Costa Brava en poc temps. Surten iniciatives des de la societat civil perquè hi ha sensibilitat, el problema és la manca de recursos. Si enfortíssim l'estructura arribaríem molt lluny en la defensa del territori.

Quin ha estat per a tu un moment especial fent custòdia?
Amb l'entitat hem anat pujant esglaons i passant petits capítols. Un de significatiu és la responsabilitat d'organitzar el Tercer congrés internacional dels boscos per la salut l'any vinent a Girona Garrotxa. Durant el congrés s'oficialitzarà la xarxa a l'empara de la Societat Internacional de Teràpia Forestal i hi haurà un manifest per la preservació dels boscos naturals. 
En l'àmbit personal de la meva relació amb els boscos, em va copsar molt la visita als goril·les dels boscos de les muntanyes Virunga a Uganda: va ser molt especial mirar a la cara d'aquests cosins, o germans nostres, i veure el poc bosc que queda, confinat al barret de la muntanya. 


 
Comentaris
El teu email no apareixerà enlloc
Control Antispam


Últimes Notícies