Sessió doble de custòdia al Departament de Territori i Sostenibilitat

El passat 12 de juny la XCT va conduir dues sessions sobre custòdia del territori a la seu del Departament de Territori i Sostenibilitat, a Barcelona, Diagonal 523-525. La primera sessió va consistir en una presentació del VII Inventari d’acords i entitats de custòdia de Catalunya, publicat a finals de 2017 (i disponible aquí), en la què hi van assistir una trentena de persones entre personal divers del departament i personal de Parcs i Serveis Territorials. Va introduir la sessió el director general de polítiques ambientals i medi natural, el senyor Ferran Miralles, que va destacar el potencial de la custòdia com a eina complementària al sistema públic de conservació de la natura. La presentació va resumir les principals dades de l’inventari, i en va explicar el procés d’obtenció de dades, necessitats de millora i aplicacions.

Durant el torn obert de paraula, es va constatar l’avenç que suposa poder tenir l’inventari cartografiat i es va acordar una trobada entre la XCT i el departament abans de començar la campanya de recollida de dades per l’inventari 2020 per fer-lo coincidir en la mesura que sigui possible amb les dades que interessen al Departament, i fer-lo així més útil per quantificar l’impacte de la custòdia en la conservació de la natura a Catalunya.

La segona sessió anava dirigida a tècnics de Parcs i Serveis Territorials i va consistir en un curs de custòdia, en què es van donar unes bases sobre el què és la custòdia del territori i es va centrar en exemples d’entitats que fan custòdia en espais naturals protegits (Parcs naturals principalment) i en parcs que actuen o han actuat com a entitat de custòdia. Aquest segon cas va generar molt de debat i es van exposar breument les experiències dels parcs presents (Montsant i Aiguamolls de l’Empordà). Tant des de personal dels Parcs com des dels Serveis Territorials es va coincidir que hi havia una sèrie de limitacions legals i de principis que feien difícil que els parcs poguessin actuar com a entitat de custòdia. Així, es va concloure que la millor opció és implicar alguna entitat de custòdia i que el parc actuï com a mediador o facilitador, sempre en estret contacte amb l’entitat. Els casos d’estudi presentats mostren que les entitats que treballen dins de parcs naturals tenen majoritàriament una relació fluïda i satisfactòria amb els gestors dels parcs, i per tant encoratgen a utilitzar aquest model.

Després d’aquesta sessió, es va acordar que la XCT elaboraria un estudi per desenvolupar quin pot ser el paper dels Parcs en la custòdia del territori.