Inici > actualitat i mitjans > notícies

Titular notícies

La nova era de la custòdia

Dijous 4 Maig 2017 - 12:38

   
Realment, la custòdia del territori és un deure de tots. Un concepte però incorporat molt recentment i de manera tímida en la nostra cultura i que des de la nostra organització i les entitats que en formen part tractem d’estendre i fer arrelar en el sí de la societat. Fins avui aquesta tasca de “custodia” l’hem anat desenvolupant al voltant del concepte de la conservació dels valors naturals dels nostres ecosistemes. Ja sigui per recuperar habitats de diferents espècies en risc, com per recuperar la salut de diferents entorns de biodiversitat i fins i tot d’indrets d’alt valor paisatgístic.

I ho fem a traves de signar acords amb propietaris i gestors d’aquests espais dins del marc de la conscienciació vers la necessitat de conservar aquests valors com herència per les nostres generacions futures. Tanmateix, i de manera pedagògica, intentem fer comprendre que fins i tot les activitats humanes poden ser compatibles amb la conservació d’aquests valors naturals.

I fins avui ho anem fent possible principalment a traves del suport econòmic dels pressupostos públics i qualcuns de privats, en una lluita constant per fer que aquests contemplin la necessitat d’incorporar la conservació per assegurar el futur de la vida.

La societat però es troba immersa en un model de desenvolupament totalment depredador basat en una espiral accelerada d’extracció, ús i conversió en residu dels recursos. Un sistema que ens absorbeix, ens embolcalla i ens dificulta veure la necessitat de canviar aquests comportaments. L’ús indiscriminat i a dojo de l’energia i dels recursos, especialment per part de les societats que ens qualifiquem com “desenvolupades”, i els conflictes bèl·lics que origina la seva consecució, han impulsat, durant els darrers 200 anys, un model de desenvolupament accelerat dels coneixements, de les tecnologies i també del benestar. Però paral·lelament hem construït un model pervers e insostenible d’acaparament de les reserves d’energia i depredador dels recursos fins el punt d’amenaçar el propi futur de la vida.

Un sistema que es sustenta a traves d’un model que esgota els recursos, esdevé insostenible i, per tant, nega el futur i ja no es capaç de proporcionar cap mínim interès general.

De fet ho veiem en la incapacitat per aportar solucions als problemes creixents de l’atur laboral, la pobresa, l’inici de migracions massives, de més guerres, d’oscil·lacions enormes i erràtiques dels mercats econòmics i financers, de propostes de construcció de muralles i d’intents desesperats de retorn al passat, com és el cas del darrer canvi en la presidència dels Estats Units i qualcuns altres països més propers.

Tot ens indica, doncs, que ens trobem en un moment de la història en que conflueixen dos grans reptes. D’un costat, la necessària substitució d’un model energètic que esgota les reserves, enverina el medi natural i desequilibra els règims climàtics... i d’altra banda la necessitat d’encarar un nou model de desenvolupament que permeti la difusió del benestar i els coneixements de forma transversal a tota la humanitat i de manera compatible amb la conservació de la biodiversitat, els recursos i en definitiva de tots els valors naturals del planeta.

Uns valors que convé recordar, són paradoxalment, l’únic rebost amb que comptem per continuar els nostre viatge evolutiu. Però si prenem perspectiva i analitzem les accions i reaccions que han i van configurant el dia a dia dels darrers deu anys, jo personalment tinc el convenciment de que més que viure moments de forts canvis i contrasentits, en el que realment ens trobem immersos és en un veritable “canvi d’era”.

La meva formació tècnica i els meus treballs professionals, molts d’ells relacionats amb la generació i l’ús de l’energia, m’han ajudat a comprendre que ens trobem en un final de cicle en el que acaba l’era dels combustibles fòssils i la fissió nuclear, per obrir pas a una nova era basada en l’aprofitament dels immensos recursos nets i renovables que el Sol posa a la nostra disposició de manera inexhaurible a escala humana.

A primer cop d’ull podem tenir la sensació que són dos reptes molt difícils d’assolir i, fins i tot, poden haver persones que els consideren impossibles d’afrontar. Però si analitzem aquests reptes veurem que són complementaris i que el primer, el canvi de model energètic, obre pas a encarar amb més facilitat el segon, és a dir el canvi social.

Les fonts renovables d’accés a l’energia són per naturalesa distribuïdes a l’abast de tots els territoris. El seu aprofitament suposa passar d’un model en que els dipòsits d’energia es troben ubicats en determinats punts geogràfics que cal conquerir, destrossar i mantenir a força de guerres, a un model que facilita la possibilitat de recuperar la sobirania energètica, renovable i neta, per part de cada cultura que ocupem el planeta.

La generació d’energia renovable en proximitat facilita la possibilitat d’un canvi de “paradigma” tant vers el potencial energètic dels territoris, com de la internalització del cost econòmic que enviem a l’exterior per la compra de combustibles i manteniment dels conflictes, com de la necessària substitució dels comportaments “d’abús” per “l’ús sostenible” dels recursos.

En el meu parer i en aquests nous escenaris, les accions de “custodia” a més de continuar reclamant pressupost públic i privat per intentar minimitzar els impactes de les destrosses que infringeix l’actual model, caldria eixamplar els nostres horitzons de custòdia per tal de poder presentar projectes de preservació i resiliència d’aquests valors naturals en front del canvi climàtic que haurem de intentar aturar.

Però alhora no podem ignorar que la implementació d’un nou model energètic basat en l’aprofitament de les fonts renovables comportarà impactes sobre els recursos del territori que caldrà ponderar i implementar de manera respectuosa i compatible amb aquests propis valors naturals.

Quin dubte cap que es plantejarà l’aprofitament de tot tipus de recursos, hidràulics sobre els cursos fluvials, convertidors eòlics, parcs fotovoltaics, aprofitaments dels potencials de biomassa, centrals termosolars .....etc....que caldrà ordenar i compatibilitzar amb la conservació de la natura.

En aquest sentit, el meu parer, és que la xarxa d’entitats de custodia podem jugar un paper essencial en fer sostenibles aquests impactes a traves de fer també operatiu i econòmicament rendible el binomi “custodia i energia”.

Un paper que pot aportar al nou sistema energètic, no solament l’experiència de les accions de custodia i el propi coneixement dels potencials alhora que fragilitats naturals de cada territori, sino també la possible participació directa en la implementació d’una economia energètica productiva que pugui repercutir econòmicament en la pròpia conservació dels medis ocupats.

Pensem-hi?.... crec que paga la pena estar preparats i formar part activa del començament d’aquesta nova era.
 
Eduard Furró Estany
Comentaris
El teu email no apareixerà enlloc
Control Antispam


Últimes Notícies