Inici > actualitat i mitjans > notícies

Titular notícies

Tristesa en el món de la custòdia del territori per la pèrdua d’en Salvador Grau

Divendres 8 Juliol 2016 - 12:58

  
Hem d’obrir aquesta edició del Butlletí amb l’expressió del nostre dol. No hi ha dubte que moltes altres causes, a més de la custòdia del territori, han perdut un defensor exemplar, perquè en Salvador Grau era dels que lluiten tota la vida (aquells dels quals Bertolt Brecht deia que eren els únics imprescindibles). Les seves idees i valors, el seu caràcter tenaç i compromès, el van fer un devot treballador per la conservació del medi natural,  per la vida social del seu municipi (Vilassar de Dalt) i per la independència de Catalunya.

Les seves funcions de Cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural del departament de la Generalitat competent en cada període, foren sempre exercides amb exemplaritat. Planificar, per al Salvador era una cosa connatural amb la seva forma de ser, així com el gust per la feina ben feta, el treball minuciós, però el marc d’una encertada visió de futur, cosa que feia d’ell un veritable estratega de la conservació al nostre país. La visió crítica, irònica, molt sovint,  juntament amb la seva reflexió serena ens faran molta falta a partir d’ara.

En Salvador va apostar per la custòdia des del començament. Va participar en el primer viatge col·lectiu a Nova Anglaterra de persones d’entitats conservacionistes i tècnics de les administracions de Catalunya i de Menorca, organitzat per la XCT i la Labrador-Quebec Fundation. Des d’aquest coneixement inicial del model originari, ha estat una peça fonamental per al procés d’adaptació (o, més aviat, reinvenció) del Land Stewarship americà a la realitat de Catalunya. En Salvador creia en la gent d’aquest país, com demostren les seves múltiples activitats socials i el decidit compromís amb el seu poble. I això, per força, s’havia de veure reflectit també en el seu suport incondicional a la comunitat dels que treballem per la custòdia del territori. Ara bé: incondicional però exigent, com era propi del seu tarannà; cosa que només li podrem agrair per sempre, perquè ha estat determinant a l’hora de posar unes bases sòlides sobre les quals créixer com a moviment.

Vam patir per ell durant el llarg temps de la seva malaltia. Però més cruel ha estat encara que quan crèiem que el recuperàvem per gaudir de la seva amistat i tornar a treballar colze a colze per la conservació de la natura, un mal cop de timó del seu destí l’ha apartat dels seus i de nosaltres.

Ens ha deixat la seva empremta, i no és un empremta qualsevol.

Gràcies Salvador. Seguirem els teus plans. Descansa en pau.

Xarxa de Custòdia del Territori.
 
Més, sobre...: opinió , custodia del territori
Comentaris
El teu email no apareixerà enlloc
Control Antispam


Últimes Notícies