Inici > actualitat i mitjans > notícies

Titular notícies

​A Berlín s’ha parlat de conservació privada

Dijous 12 Novembre 2015 - 10:20

Aquest passat octubre, a Berlin, hi va haver una reunió important per al futur de la custòdia del territori. Van ser els dies 19, 20 i 21, i es van reunir experts i representants d’arreu del món per donar algunes passes més en la gestació d’una xarxa mundial.
Parlaré aquí per referències de tercers, ja que jo no hi vaig anar. La custòdia de Catalunya va ser representada, pel president de la XCT, en Marc Vilahur, per la Directora General de Polítiques Ambientals, na Marta Subirà, i per en Miquel Rafa, de la Fundació Catalunya La Pedrera.

No puc, per tant, parlar de tot el que allà es va tractar. Només volia opinar, molt breument, sobre la terminologia que s’està utilitzant. En primer lloc sembla que “conservació privada” seria considerat un concepte general, que abastaria les múltiples i diverses formes que no es corresponen amb la gestió pública. Dins d’aquesta conservació privada, hi trobaríem des de les entitats cíviques que compren territori per protegir-lo, fins a la custòdia del territori, que passaria a ser un model particular dins del general.

Crec que sempre és interessant reflexionar sobre el nom que donem a les coses. Aquesta convenció ens pot ajudar a clarificar una paradoxa que vivim en el moviment de custòdia del territori a Catalunya. Per una banda la nostra XCT és una organització oberta i inclusiva, que vol ajuntar i oferir servei als diversos tipus d’actors, privats i públics, que poden empènyer la custòdia entesa en un sentit molt ampli. Per altra banda insistim ales entitats perquè millorin la qualitat de la custòdia que practiquen, en perfeccionin els contractes i apliquin bones pràctiques. Una definició precisa de custòdia del territori serà molt útil per a encaixar-la en futurs registres oficials, per a aprofitar futurs “bancs de conservació” o per a aspirar a desgravacions fiscals.  I que consti que no dic “paradoxa” en un sentit pejoratiu. Ans al contrari: la voluntat d’obertura a múltiples fórmules de custòdia (enfocament extensiu), juntament amb la promoció d’una custòdia d’alta qualitat (enfocament intensiu), ens obliga a no perdre de vista la complexitat d’aquesta eina i a imaginar diverses velocitats per a desenvolupar-la.

Crec que la clarificació de conceptes també pot resultar molt útil per a la dimensió europea en la qual també ens hem de moure. Des del Primer Congrés Europeu de la Custòdia del Territori (que la XCT vàrem organitzar el novembre de 2014 al Cosmocaixa, en el marc del projecte LandLife) i la Declaració de Barcelona, la Comissió Europea ha donat mostres evidents d’estar interessada en aquesta òptica. La UE necessita tenir instruments propis per a incidir en la gestió de la Xarxa Natural 2000, creant la seva pròpia política més enllà de les polítiques dels Estats Membres, que controlen la gestió pública de les àrees protegides. Intueixen que donar suport a la conservació privada els permetria fer-ho. I jo crec que nosaltres hem d’intentar convèncer les instàncies europees d’una cosa que defensem clarament i que impregna els projectes europeus que hem presentat darrerament des de la XCT: que la custòdia, dins de la conservació privada, és una de les eines més eficients i participatives per aconseguir aquest objectiu europeu.
Comentaris
El teu email no apareixerà enlloc
Control Antispam


Últimes Notícies