Inici > actualitat i mitjans > notícies

Titular notícies

Custòdia de la creació - Un món deixat de la mà de Déu?

Dimecres 3 Juliol 2013 - 15:31

El següent article va ser publicat a La Vanguàrdia el passat 19 de maig de 2013. L'article és de l'Albert Cortina.
UN MÓN DEIXAT DE LA MÀ DE DÉU?

Necessitem recuperar els valors de les diferents tradicions espirituals per reforçar una ètica  i una cultura de la sostenibilitat?

Quins valors espirituals juguen a favor de la conservació de la natura?

Per tal de salvar el planeta hem de responsabilitzar-nos de la Creació?

Quin paper tenen les creences i l’espiritualitat en la superació de la crisi ecològica?

CUSTÒDIA DE LA CREACIÓ

Recentment el Papa Francesc  ha ressaltat en la seva homilia d’inici de pontificat la responsabilitat que ens afecta a tots de custodiar la terra, la bellesa de la natura, i de tenir respecte per totes les criatures i per l’entorn en el què vivim.  Concretament ho ha expressat de la forma següent: “Siguem custodis de la Creació, del designi de Déu inscrit en la natura, guardians de l’altre i del medi ambient”.

Aquesta frase ens dóna peu a reflexionar sobre la necessària dimensió espiritual de la consciència ecològica cada cop més profunda en el nostre temps i de la conveniència d’anar més enllà dels valors d’una ètica del medi ambient i del paisatge. Vivim sens dubte moments històrics que poden representar l’antesala de canvis rellevants en el esdevenidor de la humanitat. De ben segur, encara que ens resulti difícil de creure, anem cap a una societat més harmònica, més sostenible, d’una empatia més gran, i cap a una nova era en les relacions humanes.

Decau el vell paradigma basat en el creixement material i en el progrés tecnològic i científic sense límits que ens aboca a un horitzó insostenible, deshumanitzat, delirant i sense sentit, i emergeix lentament un nou paradigma que encara no podem definir ben bé del tot, però que l’intuïm més humanista i espiritual. Iniciem tot just ara el kairós d’aquesta llarga transició cap a una nova etapa evolutiva de la humanitat, encara que de moment ens quedin anys de gran tribulació i foscor fins assolir aquest horitzó d’esperança.

Estem immersos de ple en una crisi global i sistèmica, en un moment de canvi profund, on tenim l’oportunitat de millorar i humanitzar els models de progrés i els sistemes tecnocientífics de funcionament que han regit hegemònicament el món durant els darrers segles. Tot un privilegi per a la nostra generació, encara que ho visquem desconcertats, amb grans incerteses, i sovint de manera amarga i dolorosa. Això no obstant, no podem negar que al mateix temps resulta una etapa interessant, de regeneració i renaixement, creativa i engrescadora.

En aquests moments està augmentant la consciència col•lectiva del que no funciona. Constatem la necessitat de passar d’un mon i una ciència mecanicista a un altre món amb visió holística, que ens torni a connectar amb la natura.

Percebem i  intuïm la necessitat de ser cocreadors d’aquest món basat en la matèria per tal de transformar-lo en un altre realitat basada en la consciencia. Ens estem adonant que l’univers i el mon és mental i espiritual. Resulta que en canviar la nostra visió del món, és a dir, la nostra cosmovisió, canviem els nostres valors, principis, objectius, estratègies, polítiques, accions i prioritats. I és llavors quan iniciem el Tao, el camí de transformació profunda de la nostra consciència cap a un món millor, en el qual atendrem allò que de debò resulta essencial.

En aquest context, assoleix una nova dimensió la custòdia de la terra a la llum de les diferents tradicions espirituals per tal d’impedir el domini expoliador i irrespectuós de l’entorn, reconeixent la dignitat de l’ésser humà i de la natura i proposant-ne l’administració responsable. Dit d’un altre manera, caldrà avançar cap a un desenvolupament sostenible basat en el respecte per la biodiversitat, en el just repartiment dels recursos naturals, atenent a les necessitats de les generacions presents i futures, tot tenint cura de la vida.

La humanitat d’avui, si aconsegueix harmonitzar les noves capacitats científiques i tecnològiques amb una forta dimensió cultural, ètica i espiritual assolirà promoure la Terra com a hàbitat sostenible a favor de tots els éssers humans, sobretot dels més desfavorits, així com de la resta d’espècies del planeta.

Interconnectar la persona amb l’entorn, el cosmos i la divinitat forma part de l’essència de les diferents tradicions religioses i savieses espirituals que al llarg de la història han enriquit el patrimoni cultural immaterial de la humanitat.

Raimon Panikkar desenvolupava brillantment aquesta idea de connexió amb la intuïció primordial d’una quàdruple naturalesa humana expressada a través d’uns centres concèntrics que aplegarien totes les facetes de la realitat: terra i cos, aigua i jo, foc i ésser, aire i esperit. El savi seria aquell que experimenta i viu aquesta quaternitas perfecta.

En la imperiosa necessitat de resoldre la crisi ecològica i sistèmica actual, essent custodis de la creació, responsables del nostre planeta i persones que tenim cura de tots els éssers vius, la pràctica dels valors ètics i espirituals ens ajuda a posar en el centre de tot la dignitat essencial de l’ésser humà amb i en la natura, ja que l’ésser humà és un microcosmos, una imatge del tot, una guspira del foc infinit.


Albert Cortina i Ramos
Director de l’Estudi DTUM

Més, sobre...: xct , cusoddia del territori , opinio , creacio
Comentaris
El teu email no apareixerà enlloc
Control Antispam


Últimes Notícies