Inici > actualitat i mitjans > notícies

Titular notícies

12 eines 2.0 a les mans de les ONL. Usos i reptes

Dijous 7 Juliol 2011 - 14:01

Llistat sobre eines disponibles on-line al servei de les entitats no lucratives

Article de Jaume Albaigès del seu Blog de TecnolONGia el passat 8 de juny del 2011


La setmana passada vaig dinamitzar a Madrid un taller sobre eines 2.0 i xarxes socials, convidat per EAPN España (Xarxa europea contra la pobresa). Només un matí i 25 organitzacions de perfil divers (sector, mida, experiència prèvia en 2.0, etc.) suposaven un repte semblant als que ja us he explicat recentment. Com que un dels objectius explícits de la trobada era descobrir eines concretes i veure’n possibles usos, vam passar als assistents un qüestionari previ sobre quines aplicacions ja coneixien i quin nivell d’ús en feien. A partir de les seves respostes vaig preparar la sessió, en la qual no vam dedicar temps a explicar com fer funcionar les eines (exceptuant els casos en què el desconeixement era generalitzat) sinó a mirar d’entendre què ens podien aportar.

Aquí teniu la presentació juntament amb algunes reflexions -> presentació.

1. Blogs: Tot i ser una de les eines més conegudes, establertes i potents, el seu ús és relativament minoritari. “Ja tenim prou feina amb mantenir actualitzat un web com per també haver de gestionar un blog”, deien alguns responsables de comunicació. I jo em pregunto, en el procés de fer visibles la nostra causa i la nostra organització no deu tenir més valor la construcció del discurs filosòfic, l’aportació de testimonis, etc. que són els temes propis d’un blog, més que no pas la nota de premsa o les notícies d’actualitat? Això sí, perquè el blog sigui l’alenada d’aire fresc que esperem i no suposi una càrrega més per als comunicadors, convé descentralitzar-lo, donar-hi accés als col·lectius destinataris, etc.

2. Facebook: récord absolut, tothom la coneix i la majoria la fan servir regularment. Però quan preguntem quantes entitats tenen perfil i no pàgina encara s’aixequen força mans, ben bé la meitat. I quan demanem quantes analitzen el seu impacte amb Insights o quantes tenen una estratègia definida més enllà d’anar-hi publicant notícies diverses, les mans alçades es compten amb els dits d’una ídem. Quant ens acaba costant Facebook i a canvi de què? (us recomano la lectura d’aquest article per veure un exemple de càlcul de costos reals: An Online Communications Rule of Thirds?).

3. Twitter: un primer cas de polarització. Es marquen dos grans pics: els qui coneixent-lo no l’utilitzen i els qui en són habituals. Una bona oportunitat per a l’aprenentatge conjunt, fent que els “twitter-veterans” expliquessin usos i beneficis a la resta. De totes maneres, aquests encara es concentren molt en la difusió informativa (d’anada i tornada, això sí) i poc més. S’apunta una de les idees clau: més enllà de l’ús bàsic generalista, cal trobar els usos específics que aportin valor.

4. Youtube: em va encantar comprovar que moltes entitats han assimilat el vídeo de totes totes, i que a més expliquen que la creació de material els resulta prou fàcil amb la utilització de telèfons mòbils, videocàmeres senzilles o fins i tot amb càmeres de fotos reflex. És fantàstic veure el recorregut possible abans d’arribar a necessitar professionals especialitzats. Aprofito per esmentar Youtube Direct, una nova eina que permet recol·lectar vídeos de tercers directament al propi canal. Ideal per crowdsourcing audiovisual (concursos, denúncies, etc.).

5. Flickr / Picasa: això de les fotos té poc de nou, però ens falta afinar. Etiquetem els tuits però no les fotos. Com facilitarem que altres les trobin? Aprenem a buscar i aprofitar continguts amb llicència Creative Commons però no ens esforcem a publicar els nostres en les mateixes condicions. En definitiva, pensem poc en els altres, sense adonar-nos que al capdavall això ens acaba perjudicant perquè limitem el nostre propi creixement.

6. Delicious: no és cap sorpresa que malgrat néixer el 2003, segueixi sent una gran desconeguda. I un cop més, la reacció “com he pogut viure sense ella?”. En el 2.0 ens preocupem molt de la comunicació (del bombardeig, em temo) i molt poc d’altres àrees rellevants, com la gestió del coneixement o la millora de l’eficiència.

7. Slideshare: una mica en la línia anterior. Quan amb ironia preguntes quanta gent no ha fet mai cap powerpoint, tothom riu. Però normalment acaben criant malves al servidor d’arxius. Allarguem la vida dels continguts que ja hem generat més enllà del lloc i moment pels quals han estat creats! Facilitem que les persones que no poden veure’ns en directe tinguin la major informació possible (la presentació, sí, però i per què no també l’àudio, fent un Slidecast?). Després remugarem per haver d’escriure un post al blog, quan sovint pot ser tan senzill com publicar una presentació que ja està feta.

8. Livestream: la percepció habitual entre les ONL és que l’emissió de vídeo en directe per internet és complexa i cara. Les cares d’astorament quan veuen que si tens una webcam pots començar a emetre en dos minuts no tenen preu. Sí, després podem buscar més qualitat d’imatge, etc. Però d’entrada és molt senzill, proveu-ho! Ah! I deixeu-vos de romanços: el percentatge de gent que pot deixar d’assistir de forma presencial a un esdeveniment emès per internet és molt menor al dels assistents virtuals guanyats que no haguessin vingut en cap cas.

9. Foursquare: la reacció inicial sempre és la mateixa (i la mateixa que vaig tenir jo): quina xorrada! Però quan pensem en la dificultat de mobilitzar i dinamitzar la gent, de motivar la participació i la implicació, la pedagogia basada en el joc ens pot ajudar molt, particularment entre els més joves (però no només). Va, siguem creatius i trobem-li l’aplicació apropiada (rutes alternatives per la cara b de les nostres ciutats, guies del medi natural, etc.).

10. Google Maps / Google Fusion Tables: extreure dades numèriques d’un text farragós és una tasca enutjosa i a vegades poc intuïtiva. Per contra, veure-les representades gràficament, per exemple en un mapa, pot ser altament eficaç. Temps enrere no era fàcil generar mapes amb aquest objectiu però ara ja podem fer força coses amb relativament poc esforç.

11. Mediawiki: els wikis, que tanta anomenada han guanyat gràcies a la Viquipèdia, solen veure’s amb cert escepticisme per part de les entitats. I, de fet, ho comparteixo. Per a la major part de les necessitats de col·laboració que habitualment tenim entre mans, una eina com Google Docs pot ser més que suficient i més senzilla d’incorporar. Cal afinar bé per descobrir en quins casos el wiki aportarà valor afegit. Ara, voleu construir un manual de gestió de qualitat o qualsevol altre monstre per l’estil? Amb wiki, i tant!

12. Moodle: quantes ONL han gastat l’oro i el moro per fer-se intranets a mida que han acabat no sent utilitzades perquè no responien amb eficàcia a les necessitats reals? Moodle, més enllà de la seva aplicació en l’àmbit de la formació (que ja pot ser interessant per a moltes entitats), té un llarg recorregut com a espai de col·laboració intern/extern: blogs, wikis, fòrums, documents, xats, enquestes, grups, etc. Em temo que és un dels grans desaprofitats de l’ecosistema 2.0…

Per cert, per si algú s’ho pregunta, els gràfics de les respostes que il·lustren la presentació els fa Google Docs automàticament amb les respostes del formulari que hi haguem creat.
 
Comentaris
El teu email no apareixerà enlloc
Control Antispam


Últimes Notícies